Consells útils

Què és l'al·lèrgia?

novetats

L'al.lèrgia és una resposta anòmala i exagerada del sistema immune (defensiu) de determinades persones davant una sèrie d'agents molt diversos, que venen de l'exterior, inofensius per a la majoria de la gent i als que s'els anomena al.lèrgens.

La quantitat d'al.lèrgens coneguts fins ara és molt variable i es poden trobar al aire lliure, en el domicili i en el lloc de treball:

  • àcars
  • espores de fongs
  • epitelis (pell) i excrements d'animals (gos, gat, cavall, ratolins, hàmster...).
  • escarabats
  • pòl.lens d'herbes i arbres
  • verí d' himenòpters: abelles i vespes
  • medicaments
  • a nivell ocupacional / laboral, molts productes d'origen vegetal o animal (farina de cereals com el blat en forners, per exemple)

Tots aquests al.lèrgens quan son "atacats" pel sistema immune, en concret pels anomenats anticossos IgE específics, donaran els símptomes típics de la "malaltia al.lèrgica" i poden ser a nivell ocular (conjuntivitis), nasal (rinitis), bronquis (asma bronquial), pell (èczema, urticària, angioedema), digestiu (diarrees, vòmits...).

 

NO ES AL.LÈRGIC EL QUE VOL SINO EL QUE POT

Per què només certes persones es tornen al.lèrgiques?. No es coneix la resposta exacta, no se sap la "etiologia" (causa) d'aquesta malaltia. Influeix molt la genètica, l'herència. Així ens podem trobar amb diferents membres de la mateixa família que son al.lèrgics.

Però no s'hereta l'al.lèrgia, sinó la predisposició a patir-la.

No tots els descendents la pateixen, la probabilitat augmenta si els dos progenitors son al.lèrgics.

 

CÓM ENS TORNEM AL.LÈRGICS?

Com ja hem comentat, la causa de l'al.lèrgia es desconeguda, existeix una predisposició genètica a patir-la però això no és suficient, dons s'ha comprovat que només en un 20-60 % dels bessons monozigòtics (un sol òvul i un sol espermatozoide) la pateixen.

L'increment en els casos d'al.lèrgia que s'han observat en las darreres dècades es massa ràpid per ser atribuït només a una mutació genètica.

Els estudis poblacionals, tant els nacionals com els internacionals, posen de manifest una amplia variació geogràfica en la prevalença de l'al.lèrgia i suggereixen una forta influencia del medi ambient en aquesta tendència.

Els casos de malaltia al.lèrgica son mes freqüents en països i zones econòmicament desenvolupades i pròsperes del mon, essent rares en els països subdesenvolupats. Passa el mateix entre zones urbanes i rurals, essent mes freqüent el número d'al.lèrgics en les ciutats respecte als pobles. Una altre dada interessant es l'augment de casos d al.lèrgia entre la població immigrant de països subdesenvolupats que es desplacen a zones o països desenvolupats.

Això vol dir que ha d'haver altres factors i darrerament es parla de dos en concret:

  • Factors ambientals: sobre tot la contaminació atmosfèrica i en concret de les partícules diesel que afavoreixen el transport de les substancies que hem anomenat al.lèrgens, augmentant la exposició de la persona a aquests al.lèrgens. Aquesta exposició perllongada en persones amb predisposició genètica adequada es la combinació que facilitaria la aparició de la malaltia al.lèrgica.
  • Teoria higienista: el descens en el número d'infeccions bacterianes, virals i parasitàries gràcies a l'ús dels antibiòtics i de les vacunacions en els nens els protegeix d'aquestes, però en aquests casos el sistema immune al no haver de "lluitar" contra aquests agents, el que fa es derivar la seva acció a "reconèixer" i "atacar" substàncies que habitualment son inofensives per al ésser humà (els al.lèrgens). Aquesta seria una explicació de la major prevalença de l' al.lèrgia en països desenvolupats.

 

BIBLIOGRAFÍA

  • Holgate S.T. Church M.K., Lichtenstein L.M. Alergia. Editorial Harcourt, 2ª edición
  • Brasó Aznar J.V., Jorro Martínez G. Manual de Alergia Clínica. Editorial Masson