Temes d'interès

OLEÀCIES

novetats

Característiques Generals

Les oleàcies constitueixen una família molt diversa d’arbres i matolls. Resten inclosos gèneres d’importància econòmica i ornamental com: oliveres, aligustres, freixes, liles i gessamins.

Els gèneres més importants des del punt de vista al·lèrgic són:

- Olea (olivera i ullastre)
- Fraxinus (Freixes)
- Ligustrum (aligustre)

Altres gèneres amb espècies silvestres o molt cultivades a la Península Ibèrica són:

- Phillyrea (aladern o herba dels fics)
- Syringa (lila)
- Jasminum (gessamí)

A aquesta família la pol·linització varia segons les plantes, algunes dispersen el pol·len amb l’ajuda d’insectes (entomògames) i unes altres ho fan a través del vent (anemògames). Unes altres espècies presenten un model mixt de pol·linització.

OLIVERA

Noms comuns

- Olivera
- Ullastre o olivera silvestre

Característiques morfològiques i botàniques

L’olivera és un arbre rústic, molt resistent a la calor i a la sequera que arriba fins a 10-15 m d’alçada i presenta un tronc gruixut, nuós i retorçat, amb l’escorça de color terrós grisenc, amb una forma finament fisurada.

Les fulles són perennes, oposades, senceres, llanceolades de 2-8 cm de longitud, amb el feix verd grisenc i el revers platejat (degut a una coberta de petites escates).

Les flors són petites, blanques, formant petits raïms entre les fulles.

El fruit, l’oliva, és una drupa de forma el·líptica, verda, que es torna de color negre a la maduresa i és molt apreciada pel seu oli.

L’ullastre és un matoll o arbust, amb branques rígides i amb espines.

Les fulles estan distribuïdes d’igual forma que en la olivera i són del mateix color tot i que més petites i més amples.

Les flors són idèntiques a les de la olivera.

El fruit és més petit que en les varietats cultivades i proporciona un oli de gran qualitat i molt apreciat.

Distribució

A la Península i Balears hi ha una sola espècie del gènere Olea representada per una raça denominada O. europea que té dues varietats:

- Varietat europaea (olivera cultivada)
- Varietat sylvestris (olivera silvestre o ullastre)
- Varietat africana (a les Illes Canàries)

L’olivera va començar a cultivar-se fa uns 5000 anys a la Mediterrània oriental cultivant-se ràpidament al llarg de tota la costa, de l’Est a l’Oest, a través de Grècia, Sud d’Itàlia, Nord de Tunísia i Marsella, arribant, finalment, a la Península Ibèrica, convertint-se en el cultiu oleaginós per excel·lència de les civilitzacions mediterrànies. El descobriment d’Amèrica va portar aquest cultiu a Perú, Xile i Colòmbia, estenent-se als EEUU proliferant a Florida i Califòrnia.

És característica d’Europa mediterrània i té una gran importància econòmica essent la seva distribució a Espanya molt àmplia, especialment a la meitat sud. S’estén per les Illes Balears, a on és localment abundant, i repartida per la meitat meridional i est de la Península, fins a Catalunya; penetrant pel centra fins les vessants rocoses de les ribes del Tajo.

Cal destacar els cultius de la província de Jaén, a on l’extensió dels olivars pot equiparar-se al conjunt de tota Grècia.

S’han descrit fins a 12 varietats (cultivades) d’’Olea europea: cornezuelo, cornicabra, gordal, ojiblanco, verdial, manzanilla, aloreña, callosita, zarzaleña, marteño o nevado, picual, carrasqueño.

Viu a tot tipus de sòls i suporta molt bé la calor, essent molt sensible al fred.

Cal destacar els ullastres de Cadis i Huelva , viu en tot tipus de sòls i sol acompanyar a alzines, planys i surers. També apareix als matolls que resulten de la degradació d’aquestes formacions.

Pol·linització

Olivera i ullastres tenen una pol·linització mixta en la qual, la dispersió pel vent juga el paper més important, davant una dispersió per insectes (escarabats). La petita mida del pol·len fa que resulti fàcil trobar concentracions elevades a llocs distants molts a quilòmetres de les zones d’olivars. La quantitat de pol·len que pot alliberar és molt gran degut al nombrós nombre de flors.

Al nostre país la pol·linització de la olivera es perllonga durant els mesos d’abril a juliol, amb nivells màxims entre la segona quinzena de maig i primera de juny i té una durada entre 3-4 setmanes.

S’han detectat nivells màxims fins a 4208 grans/m3 a Jaén i una mica menys a Toledo, Màlaga, Sevilla, Ciudad Real, Albacete; nivells moderats en Badajoz i Madrid; i molt discrets a València, Múrcia, Salamanca, Barcelona, Saragossa. Molt baixos a la resta d’Espanya.

Manifestacions clíniques

La majoria de pacients sensibilitzats al pol·len d’olivera els trobem a les províncies de Jaén, Sevilla, Màlaga, Ciudad Real, Toledo, Logronyo, Madrid i Saragossa.

L’al·lèrgia al pol·len és la causa de gairebé el 52% dels casos de rinoconjuntivitis i del 30% dels casos d’asma bronquial.

Les concentracions de pol·len d’Olea europea entre 150-400 grans/m3 són capaços de provocar símptomes respiratoris als pacients al·lèrgics.

Bibliografia

1. Francisco Feo Brito, Blanca Cárdaba, Carlos Lahoz, Javier Subiza, Miguel Jerez, Ginés López. Atlas de Aerobiología y Polinosis. Comité de Aerobiología y Polinosis de la SEAIC (Forum s. XXI, Schering Plough).

2. Antonio Luis Valero Santiago, Alvaro Cadahía García. Polinosis: Polen y Alergia. MRA ediciones S.L. 2002.

3. Manuel Munuera Giner, José Sebastián Carrión García, Cristina Navarro Camacho, Luis Orts Llopis, Antonio Espín Gea, Francisco Sáez Soto, Javier García Sellés. Polen y Alergias (guía de las plantas de polen alergógeno de la Región de Murcia y España). DM librero-editor 2001.

Fotos: Laia Pérez