Temes d'interès

PLÀTAN D’OMBRA

novetats

Noms comuns

- Plátanus hispànica
- Plátanus acerifolia
- Plàtan de passeig
- Plàtan
- Sicamor

Característiques morfològiques i botàniques.

És un arbre de fulla caduca, molt robust, que pot arribar als 30 m. d’alçada. Tenen brancada molt ampla, alta i bombada. L’escorça és de color tirant a terrós- vermellós o tirant a terrós- grisós i es desprèn en grans plaques irregulars deixant taques de color groc clar o verdós que formen amb la resta de l’escorça dibuixos semblants amb una mapa.

Les fulles són palmotejades. Les flors masculines s’agrupen en inflorescències esfèriques (en forma de boles) amb llargs peduncles i poden produir 13 milions de pòl·lens.

La fusta és força consistent, dura i de color tirant a terrós, això fa que algunes espècies tinguin un cert interès comercial, però la seva principal aplicació és com a planta ornamental, sobretot com a arbres de passeig.

Distribució

Són propis de les zones temperades i requereixen sòls una mica frescos i fèrtils, preferint espais oberts i amb bona il·luminació.

Es solen trobar en zones temperades d’Amèrica del Nord, sud-est d’Europa, Himàlaia i Indoxina.

És un arbre que creix de forma ràpida i que tolera molt bé la pol·lució, això fa que sigui àmpliament cultivat a les ciutats i pobles, trobant-se principalment en carrers, parcs, jardins i carreteres.

Existeixen registres fòssils que demostren que aquest arbre en altres temps va ser un component habitual en molts boscos de la Península, però segurament es va extingir durant les fases fredes glacials.

A la Península Ibèrica va ser introduït pels romans com a arbre ornamental i d’ombra en passeigs i camins.

Pol·linització

El pol·len pot desplaçar-se diversos quilòmetres abans de dipositar-se al terra. La pol·linització es produeix a l’abril i maig i no dura més de 20 dies.

Pot arribar a augments de 2.500 grans/m3 com succeeix a Barcelona.

Es poden detectar petits augments a finals d’octubre i començaments de novembre degut a la caiguda de les fulles a la tardor, ja que aquestes arrosseguen petits grans que havien quedat enganxats a les fulles durant l’època de pol·linització.

Manifestacions clíniques

La major part dels pacients al·lèrgics al pol·len d’aquest arbre viuen en les ciutats, donant lloc a símptomes nasals, oculars (rinoconjuntivitis) i bronquials (asma bronquial).

Donat que la pol·linització es produeix de forma explosiva, els símptomes apareixen de forma sobtada i molt intensa pocs dies després de la mateixa.

Bibliografia

1. Subiza J., Jerez M., Rodríguez R., Moral A., López Ginés. Atlas de Aerobiología y Polinosis. Comité de Aerobiología y Polinosis de la SEAIC (Forum S. XXI, Schering Plough).

2. Antonio Luis Valero Santiago, Alvaro Cadahía García. Polinosis: Polen y Alergia. MRA ediciones S.L. 2002.

3. Manuel Munuera Giner, José Sebastián Carrión García, Cristina Navarro Camacho, Luis Orts Llopis, Antonio Espín Gea, Francisco Sáez Soto, Javier García Sellés. Polen y Alergias (guía de las plantas de polen alergógeno de la Región de Murcia y España). DM librero-editor 2001.

Fotos: M. Estrella Llamas Huerta