Temes d'interès

NIVELLS DE PÒL·LENS I ESPORES A L’AIRE PRIMAVERA 2014

novetats

Al nostre país els pòl·lens estan considerats com la primera causa de rinitis i la segona causa d’asma. Per tant, la qualificació dels grans de pol·len és important per prevenir als pacients d’exposicions elevades als al·lèrgens.

Tipus de pòl·lens més abundants:

Segons dades de la XAC, els tipus de pol·len més abundants a l’atmosfera de Catalunya són els de xiprer (23%) (imatge superior), plàtan d’ombra (10%), parietària (6%), olivera (5%), gramínies (4%) i quenopodiàcies o blets (3%).

Previsió dels nivells de pol·len:

El pol·len de xiprer ha batut rècords històrics en algunes localitats i ja causa al·lèrgies des de fa unes setmanes. I pot continuar així, a no ser que pluges intenses, sobre tot durant les hores de llum, l’eliminin de l’arbre i de l’atmosfera.

El pol·len de plataner s’ha fet present.

La parietària comença a augmentar i les gramínies i blets ho faran ben aviat.

Incidència de les malalties al·lèrgiques:

Les malalties al·lèrgiques s’han duplicat en els últims 15 anys en els països desenvolupats, arribant a afectar el 25% de la població; la seva prevalença tendeix a augmentar i es preveu que l’any 2015 més del 50% de la població en presenti alguna d’elles. Aquest increment és més important en la població pediàtrica, essent l’asma la malaltia crònica més prevalent a la infància i l’adolescència. La incidència de les malalties al·lèrgiques creix cada any a raó d’un 2% anual. A Catalunya hi ha un milió i mig de persones afectades.

Diferents estudis han demostrat que la rinitis al·lèrgica és un factor de risc important per al desenvolupament de la malaltia asmàtica. L’asma pot afectar el 20-25% dels pacients amb rinitis al·lèrgica. La major part dels pacients asmàtics tenen rinitis (70-95%). Tots aquestes fets han posat sobre la taula el concepte “d’una via respiratòria, una sola malaltia”.

L’especialista en al·lergologia és el professional millor qualificat per al tractament:

El tractament de les malalties al·lèrgiques requereix:

  1. El diagnòstic de la malaltia i el diagnòstic acurat de l’al·lergen que la provoca.
  2. Evitar el contacte amb l’al·lergen causant.
  3. Immunoteràpia al.lergenoespecífica (vacunes) en cas que no sigui possible eliminar el contacte.

A més, quan es presentin el símptomes caldrà utilitzar els medicaments prescrits pel metge, és en tot plegat on l’especialista en al·lergologia és el professional més qualificat per respondre de forma eficaç i segura a les necessitats dels pacients al·lèrgics de qualsevol edat.

La immunoteràpia específica és l’únic tractament etiològic per les malalties al·lèrgiques, d’eficàcia i seguretat científicament contrastada, del qual l’al·lergòleg en domina la seva indicació i el seu ús.

Bibliografía:

Roda de premsa conjunta. 13 març 2014.Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, SCAIC i Xarxa Aerobiològica de Catalunya, XAC