Temes d'interès

EBOLA

1. Què es la malaltia pel virus d'Ebola?

La Enfermetat pel virus del Ebola és una malaltia greu i sovint letal que afecta a persones i a monos, goril·les i ximpanzés.

Es detectà per primer cop en 1976 i es desconeix el seu origen, però les proves científiques disponibles apunten a que els ratpenats frugívors (que s’ alimenten de fruites) son els seus hostes mes probables.

2. Cóm s’ infecten les persones amb el virus?

En l’ actual brot a l’ Àfrica Occidental, la majoria dels casos humans s’ han degut a la transmissió de persona a persona. La infecció es produeix per contacte directe, a través de les mucoses o de ferides, amb la sang o altres líquids o secrecions corporals (femtes, orina, saliva, semen) de persones infectades. També pot produir-se quan les ferides o mucoses d’ una persona sana entren en contacte amb entorns contaminats pels líquids infecciosos d’un pacient amb el virus de l’Ebola, com roba de vestir o roba de llit brutes o agulles usades.

També s’ han produït casos de transmissió en la comunitat durant funerals i enterraments. Les cerimònies d’ inhumació on els assistents tenen contacte directe amb el cos del difunt han intervingut en la seva transmissió. Els cadàvers dels qui hagin mort de EVE han de ser manipulats amb robes i guants protectors resistents, i ser inhumats immediatament. La OMS aconsella que els cadàvers siguin manipulats i enterrats per professionals capacitats, amb equip adequat.

Existeix la possibilitat de contagi mentre el virus estigui present en la sang i les secrecions. Per això, els professionals mèdics efectuen un estret seguiment dels pacients infectats i els sometent a proves de laboratori per verificar que el virus ja no circula pel seu organisme abans de tornar a casa seva. Els homes poden seguir transmetent el virus a la seva parella pel semen fins a set setmanes després de la recuperació clínica. Per això, es important que evitin mantenir relacions sexuals durant al menys set setmanes o que utilitzin preservatius en cas de mantenir-les abans de passat aquest temps.

Generalment, per que el virus pugui propagar-se en la comunitat de persona a persona es necessari que algú hagi tingut contacte amb un animal infectat.

3. Qui corre mes risc?

Durant un brot, qui corre mes risc d’ infecció és:

· el personal sanitari;
· els familiars o altres persones que hagin estat en estret contacte amb persones infectades;
· els integrants de l’acompanyament funerari que hagin tingut contacte directe amb el cos del difunt com part de les cerimònies d’inhumació.

La exposició al virus pot controlar-se amb l’ús de mesures de protecció en dispensaris i hospitals, en reunions comunitàries o en la seva llar.

4. Quins son els signes i símptomes típics de la infecció?

Aparició sobtada de febre, debilitat intensa, dolors musculars, de cap i de gola, símptomes que van seguits de vòmits, diarrea, erupcions cutànies, disfunció renal i hepàtica i, en alguns casos, hemorràgies internes i externes.

Els resultats de laboratori mostren disminució del número de leucòcits i plaquetes, així com augment dels enzims hepàtics.

El període d’ incubació (l’interval des de la infecció a l’aparició dels símptomes) oscil·la entre 2 y 21 dies. Els pacients son contagiosos des del moment en que comencen a manifestar-se els símptomes. No son contagiosos durant el període d’incubació.

Les infeccions de la malaltia pel virus del Ebola nomes poden confirmar-se amb proves de laboratori.

5. Quan s’ha de buscar atenció mèdica?

Qui hagi estat en una zona amb casos confirmats de malaltia pel virus del Ebola o en contacte amb una persona presumptament infectada o que la infecció s’ hagi confirmat ha de buscar immediatament atenció mèdica.

Tots els casos de persones presumptament malaltes han de notificar-se sense demora al centre de salut mes proper. L’atenció mèdica ràpida es essencial per millorar la tassa de supervivència a la infermetat i per contenir la seva propagació.

6. En què consisteix el tractament?

En la actualitat no es disposa de cap tractament específic que curi la malaltia. Els casos greus requereixen cures intensives. Els pacients solen deshidratar-se i necessiten sèrums intravenosos o rehidratació per via oral amb solucions que contenguin electròlits.

Per contribuir a contenir la propagació del virus, els casos presumptes o confirmats s’han d’aïllar dels altres pacients i ser tractats per personal de salut que apliqui estrictes precaucions per controlar la infecció.

7. Què puc fer jo? Pot prevenir-se la malaltia?

En l’actualitat no hi ha medicaments ni vacunes contra la EVE que estiguin aprovats, encara que hi ha varis productes en fase de desenvolupament.

Formes d’evitar la infecció o detenir la transmissió:

· Entendre la naturalesa de la malaltia, cóm es transmet i cóm impedir que segueixi escampant-se
· Escoltar i complir les directives del Ministeri de Salut del seu país.
· Si sospita que algun parent o veí pot tenir EVE, animi’l i recolzi’l per que busqui tractament mèdic apropiat en un centre sanitari.
· La OMS no aconsella l’atenció a domicili, i recomana als pacients i als seus familiars que busquin atenció professional en un centre terapèutic.
· Quan visiti a un pacient a l’hospital o l’atengui en el seu domicili, es recomanable que es renti les mans amb agua i sabó després de tocar-lo, de entrar en contacto amb els seus líquids corporals o de tocar objectes del seu entorn.
· Els cadàvers de les persones mortes per l’ EVE han de ser manipulats amb EPP adequat i enterrats immediatament.

A mes, s’ha de reduir el contacte de les persones amb animals amb alt risc d’estar infectats (ratpenats frugívors i simis) en les zones de selva tropical afectades. Si sospita que un animal pot estar infectat no el toqui. Els productes d’origen animal (sang i carn) s’han de cuinar be abans de menjar-los.

8. Y el personal de salut? Cóm es protegeix del elevat risc que suposa atendre els malalts?

Els professionals sanitaris corren major risc d’ infectar-se que altres grups. Durant un brot s’han d’aplicar les “precaucions generals i precaucions addicionals”. Son recomanacions basades en dates que se sap que eviten la propagació de les infeccions.

S’han de separar els altres pacients dels casos confirmats o sospitosos de EVE?

Es recomana aïllar els casos confirmats o sospitosos de EVE en habitacions individuals o en zones específiques, separats d’altres pacients. En aquestes zones també han de separar-se els casos confirmats dels sospitosos. El accés a aquestes zones ha d’ estar restringit i se’ls hi ha d’ assignar els equips necessaris i dotar-les de personal que les atengui en règim d’exclusivitat.

Es permeten visites en les zones on s’ ingressen els casos confirmats o sospitosos de EVE?

S’ha d’ interrompre l’ accés de les visites als pacients amb EVE. Nomes s’ha de permetre l’ accés a les persones que siguin necessàries per el benestar i l’atenció del pacient, com els pares dels nens.

Es necessari EPP al atendre a aquests pacients?

A mes de les precaucions generals, els professionals sanitaris han d’aplicar de forma estricta les mesures recomanades de control de la infecció per evitar la exposició a sang, líquids i entorns u objectes contaminats, com la roba de llit bruta o les agulles utilitzades.
Les visites i professionals sanitaris haurien d’utilitzar de forma rigorosa el EPP, que ha de consistir, com a mínim, en guants, bata impermeable, botes o sabates tancades amb con tapa-sabates, mascareta i protecció ocular contra esquitxades (ulleres o màscares facials).

És important la higiene de les mans?

La higiene de les mans es essencial, i s’ha de fer:

· abans de posar-se els guants i altres robes de protecció personal al entrar en l’ habitació o zona de aïllament;
· abans de practicar-li al pacient qualsevol procediment net o asèptic;
· després de qualsevol risc d’exposició o exposició real a la sang o altres líquids corporals del pacient;
· després de tocar superfícies u objectes de l’entorn del pacient que estiguin (o que simplement puguin estar) contaminats;
· després de treure’s el EPP, al abandonar la zona d’aïllament. Si no es compleix, es redueixen o eliminen completament els beneficis del seu ús.

En la higiene de les mans s’ha d’utilitzar aigua corrent i sabó, aplicant la tècnica correcta recomanada per la OMS. Hauria d’ haver productes a base d’ alcohol en tots els punts d’atenció (a l’entrada de les habitacions i zones d’ aïllament i dins d’elles); tanmateix hauria d’haver sempre aigua corrent, sabó i tovalloles d’un sol ús.

Quines altres precaucions son necessàries en l’atenció sanitària?

Les relacionades amb la seguretat de les injeccions i les flebotomies, en particular la gestió dels objectes talla-punxants, la neteja periòdica rigorosa del mitjà, la descontaminació de les superfícies i l’equip, i el tractament de la roba de llit bruta i dels rebutjos.

A mes, s’ha d’ assegurar les condicions de seguretat en el processament de les mostres de laboratori dels casos confirmats o sospitosos de EVE i la manipulació dels cadàvers o las restes humanes en les autòpsies i la preparació dels enterraments.

9. I els rumors de que alguns aliments poden prevenir o curar la infecció?

Sol·licitar assessorament de salut creïble a les autoritats de salut pública. Si be no existeix cap fàrmac específic contra el virus de l’Ebola, el millor tractament son les cures intensives en l’hospital per el personal de salut que utilitza les mesures de protecció recomanades.

10. Cóm protegeix la OMS la salut durant els brots?

La OMS facilita assessorament tècnic als països i les comunitats amb objecte de que es preparin pels brots de virosi de l’ Ebola i responguin a ells. Entre les mesures de la OMS s’ha de mencionar les següents:

· vigilància de la morbiditat i intercanvi d’ informació entre les regions per a que estiguin alerta davant de possibles brots;
· prestació d’ assistència tècnica en la investigació i contenció de les amenaces per a la salut quan ocorrin, per exemple ajuda in situ per detectar a las persones malaltes i fer un seguiment de les característiques de la morbiditat;
· assessorament sobre prevenció i opcions de tractament;
· desplegament d’ experts i distribució de subministres sanitaris (com equip de protecció personal pel personal de salut) quan el país els sol·liciti;
· comunicacions per donar a conèixer la naturalesa de la malaltia i les mesures sanitàries de protecció per controlar la transmissió del virus; i
· activació de xarxes regionals i mundials d’ experts que proporcionen assistència, en cas de sol·licitar-se, i mitiguin les possibles repercussions sanitàries Internacionales y les pertorbacions en els viatges i el comerç.

11. Durant un brot, el número de casos notificats pels funcionaris de salut pot augmentar o disminuir? Per què?

Durant un brot de virosis de l’ Ebola, les autoritats de salut pública del país afectat informen del número de casos i morts provocats per la infermetat. Les xifres canvien cada dia i reflecteixen els casos sospitosos i els confirmats en laboratori.

12. Quins son els consells de la OMS sobre els viatges?

La OMS recomana restriccions als viatges i al comerç quan son necessàries; tanmateix pot informar a les autoritats nacionals per que les apliquin. Encara que el risc d’ infecció pels viatgers es molt baix, ja que la transmissió de persona a persona es fa per contacte directe amb els líquids corporals o les secrecions de pacients infectats.

No hi ha risc al viatjar amb persones que tinguin EVE?

Si una persona que ha estat exposada al virus de l’ Ebola decideix viatjar i no te símptomes no pot transmetre la EVE als que el envolten. Si te símptomes, ha de buscar immediatament atenció mèdica així que es trobi malament. Per això es possible que ho tingui que notificar a la tripulació del vaixell o avió, o que a la arribada al seu destí busqui atenció mèdica immediatament. Els viatgers que presentin símptomes inicials de EVE han de ser aïllats per evitar que prossegueixi la transmissió. Encara que el risc pels altres viatgers es molt baix en aquesta situació, es recomana efectuar un rastreig dels contactes.

No hi ha riscos al viatjar a l’Àfrica Occidental per negocis o per visitar a familiars i amics?

El risc es extremadament baix ja que la transmissió requereix contacte directe amb òrgans, sang, secrecions o altres líquids corporals de persones o animals infectats, vius o morts, i tot això es molt improbable en el cas del viatger típic. En tot cas, se aconsella als turistes que evitin aquests contactes.
Si ha hagut contacte, notificar a les autoritats de salut pública i procedir al rastreig dels contactes, que s’ utilitza per confirmar que no ha hagut exposició a la EVE i evitar una ulterior propagació de la malaltia mitjançant el seguiment.

Recomanacions generals de la OMS en els viatges:

· Els viatgers han d’ evitar qualsevol contacte amb pacients infectats.
· El personal de salut que viatgi a les zones afectades ha d’obeir rigorosament les orientacions sobre el control de la infecció recomanades por la OMS.
· Les persones que hagin estat en zones amb casos recentment notificats han de conèixer els símptomes de la infecció i sol·licitar atenció mèdica al primer signe de la malaltia.
· S’aconsella als metges clínics que atenguin a viatgers que hagin regressat de zones afectades y que presentin símptomes compatibles que considerin la possibilitat de la malaltia pel virus de l’ Ebola.