Temes d'interès

ACTUALITAT EN AL.LÈRGENS DE CONTACTE

La UE pretén prohibir l’ús de HICC (hidroxiisohexil 3-ciclohexanocarboxaldehido), atranol i cloroatranol per la elaboració de perfums i cosmètics.

Aquestes substancies corresponen al grup de fragàncies o aromes utilitzades per a perfums, cosmètica de tota mena i productes d’us domèstic amb la finalitat de atorgar-les una olor agradable. Les seves propietats son odoríferes.

Les fragàncies son compostos químics complexos en la seva composició, formades per substancies àmpliament heterogènies entre sí.

Per exemple, els perfums poden contenir entre 10 i 300 fragàncies.

HICC es una fragància sintètica comunament anomenada Lyral®.

L’atranol i cloroatranol son dos compostos d’una fragància natural anomenada molsa de roure (oak moss) extreta de la Evernia prunastri, que creix en troncs de roures i altres coníferes. L’ atranol i cloroatranol son els al·lèrgens mes freqüents d’aquest extracte de fragància natural, i quan es troben barrejats en el oak moss la seva al·lergenicitat es potencia.

Es important que la gent es familiaritzi amb aquests termes perquè en les etiquetes poden figurar amb diferents nominacions.

Aquestes substancies poden comportar-se com al·lèrgens, poden desencadenar al·lèrgia, que no es el mateix que intolerància. Expliquem breument la diferencia entre ambdós termes.

Quan parlem d’al·lèrgia estem parlant de sensibilització a través del nostre sistema immunològic. La no tolerància d’un producte de contacte no es comparable amb l’al·lèrgia. Son dos termes i condicions molt diferents.

Si be es complexa de simplificar, podria dir-se a grans trets que l’al·lèrgia es una resposta del sistema immunològic davant un compost que pot tenir diferent origen (proteïnes d’ origen biològic /vegetal/animal, o químic).

En l’al·lèrgia de contacte cutània intervé el sistema immunològic cutani, hi ha dos etapes per que aquesta reacció al·lèrgica s’origini: 1ª la etapa de sensibilització (que necessita d’una exposició) i la 2ª es la fase de resposta o reactivitat (quan l’al·lèrgia es manifesta amb signes i símptomes), aquestes etapes, requereixen d’un temps determinat. Recordem que la pell es un òrgan immunològicament molt actiu, capaç de generar por sí sola una resposta immune.

Tot això passa perquè unes cèl·lules del sistema immune van “ressentint-se” amb aquesta proteïna determinada, generant la sensibilització. Al exposar-se novament a la proteïna problema sorgiran els símptomes i signes que en cas de la epidermis, es tradueixen en diferents tipus de dermatosis. Hem d’ agregar també que hi ha un factor de predisposició personal per desenvolupar una dermatitis al·lèrgica de contacte, quan sensibilitzant es la substancia, la concentració que te, la condició de la pell i també factors ambientals com humitat i temperatura, aquests condicionen a la pell.

Si parlem d’intolerància cutània, en la reacció que es genera participaran cèl·lules inflamatòries, però amb respostes diferents i ja no depèn de la sensibilització per part del sistema immunològic sinó que intervenen altres factors com característiques químiques, agents mecànics i físics que generen la irritació, el grau d’exposició, el tipus de pell o de cóm es trobi la pell en aquests moments (idiosincràsia) i d’altres factors externs. En aquestes condicions, la dermatitis mes freqüent es la dermatitis irritativa de contacte.
No es estrany que es puguin produir ambdós circumstancies al mateix temps.

Si parlem de la sensibilització a aquests compostos hem d’utilitzar la paraula al·lèrgia, hipersensibilitat retardada de contacte, o sensibilització cutània de contacte. La reacció al·lèrgica que s’observa en les persones prèviament sensibilitzades es una dermatitis o èczema al·lèrgic de contacte.

La dermatitis al·lèrgica de contacte per fragàncies es la segona causa mes freqüent d’al·lèrgia de contacte després dels metalls (níquel, pal·ladi, cobalt, crom). La prevalença estimada en la població general oscil·la entre el 1.7-15% segons els resultats de diferents estudis.

En un estudi publicat per Jack Mann en abril d’aquest any, troben una incidència de 6.4% para HICC i un 2.26% per el oak moss, aquests valors sempre estan subjectes a les característiques de l’estudi realitzat, població estudiada, àrea geogràfica, etc.

El HICC es un al·lergen molt freqüent en Europa, la seva prevalença en la població general es de 1-3% aproximadament.

En una consulta realitzada per “El Periódico” se’ns va preguntar ¿Per què en aquests casos es va mes enllà a la prohibició, i no es limita a aplicar la premissa de que no superin el 0,01% de la composició final del producte com sí ocorre amb una vintena de substancies que ha delimitat la UE? ¿Son molt mes nocives?
Perquè no totes les substancies tenen la mateixa capacitat per sensibilitzar. Es a dir, que no totes les substancies químiques, en aquest cas les fragàncies como el Lyral® (HICC), ATRANOL, CLOROATRANOL, tenen la mateixa capacitat de comportar-se com possibles al·lèrgens. La propietat d’un compost de produir al·lèrgia depèn en major mesura de la seva estructura química, la seva concentració, etc. Es per això que alguns productes seran prohibits i en altres nomes es modificarà la seva concentració o s’ exigirà que s’ informi si superen “x” concentració.

El problema a vegades es que aquesta capacitat de sensibilització nomes es pot conèixer després d’anys d’utilització per part de la industria. També existeix un altre factor que es, el major ús que es fa de la cosmètica avui dia, això facilita que substancies que anteriorment es van provar com segures en determinades concentracions, acaben transformant-se en substancies sensibilitzants després de l’ús massiu i recurrent.

També depèn si el cosmètic es d’ús permanent en la pell, es a dir que no s’esbandeixen (leave-on) o aquells que sí s’esbandeixen (rinse-off). Lògicament els “leave-on” son els que mes al·lèrgia causen i la concentració que s’exigeix es menor.

Recordem que el Lyral® es un important al·lergen dels desodorants i la seva potencia com sensibilitzant es dèbil, però la seva amplia ubiqüitat ha fet que sigui un dels al·lèrgens amb major prevalença avui dia (1-3% aproximadament).

En els cosmètics no existeix nomes una fragància sinó diferents tipus i grups químics, per això en ocasions poden actuar de forma sinèrgica entre elles o segons com es presenten pot no donar al·lèrgia encara que s’estigui sensibilitzat, per això en algunes ocasions les persones al·lèrgiques a un grup de fragàncies poden tolerar la presencia d’ aquestes en algun producte.

La forma d’esbrinar quan un producte conté substancies a las que tenim al·lèrgia de contacte es incloent aquestes. Hem d’acostumar-nos a llegir les etiquetes (ingredients) dels after save, cremes, gels de dutxa, productes del cabell, tovalloletes d’ higiene, sabons de la roba, detergents, suavitzants, etc, així podrem observar la seva presencia.

En estudis realitzats es va observar la presencia de fragàncies en mes del 90% dels productes analitzats, això novament depèn d’on es realitzi l’estudi, però sí, la presencia de les fragàncies i aromes està àmpliament distribuïda en la majoria d’aquests productes, es pot dir que les fragàncies son omnipresents.
Les principals substancies que causen reaccions al·lèrgiques de contacto son el níquel que segueix sent l’ al·lergen mes rellevant, seguit per les fragàncies, conservants (biocides) i els tints capil·lars. El lloc que ocupa cada al·lergen de contacte depèn molt de cada país, ja que aquests van associats a les costums i hàbits de cada població.

Segons estudis realitzats per l’equip del Dr. Conde Salazar, en el nostre medi, dins dels cosmètics, les fragàncies son els al·lèrgens mes freqüents, després segueixen els conservants (biocides) i tints capil·lars. En un altre estudi del mateix autor troben una prevalença per HICC de 1-3%, publicat l’any 2006.

Està clar que els casos de dermatitis per contacte a cosmètics van en augment, això pot ser es degui a una major exposició per part de la població en general. A més si s’observa amb entreteniment la incitació al consum de productes cosmètics està cada vegada millor venuda, fins i tot ara el màrqueting està dirigit, no nomes a dones sinó també al consumidor masculí. Això farà que les dermatitis per cosmètics que es mes freqüent en dones comenci a variar afectant a ambdós generes, pot ser per igual en un futur, no molt llunyà.

Actualment estem veient casos d’ al·lèrgia a filtres solars, que anys endarrere era una cosa poc freqüent. En la consulta d’al·lergologia tenim cada dia casos de dermatitis de contacte associades a l’ús de cremes amb filtre.

Aquests son al·lèrgens emergents, que per les seves característiques químiques es comporten com substancies sensibilitzants, agregat també el factor del seu extens ús en tot tipus de cosmètica, cremes facials, corporals, maquillatges labials, productes de cabells, etc.
Una vegada mes queda clar que a major exposició d’un determinat producte, després d’anys de ser usat i al fer un ús massiu en la seva aplicació, pot convertir-se en un al·lergen.

Dra M. Dall´Aglio, Área de Dermatitis Al.lèrgica de Contacte.