Temes d'interès

AVANÇOS EN EL DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES MALALTIES AL·LÈRGIQUES

Les novetats per al diagnòstic “in vitro” de les malalties al·lèrgiques estan relacionades amb el diagnòstic molecular. Implica una nova forma de diagnosticar i una nova nomenclatura dels components al·lergènics.

Existeix una nova guia per facilitar la nomenclatura sistemàtica dels components de les fonts al·lergèniques. El procediment consisteix en utilitzar les tres primeres lletres del gènere de la font al·lergènica i la primera lletra de l’identificador de l’espècie.

Els avanços i progressos en el camp dels al·lèrgens recombinants han permès el desenvolupament d’un nou concepte en el diagnòstic de l’al·lèrgia. El diagnòstic molecular permet identificar possibles molècules responsables de la malaltia. L’ús de components al·lergènics i l’adequada interpretació dels resultats de les proves en la clínica, requereixen cert grau de coneixement sobre les bases dels components al·lergènics i les seves implicacions clíniques.

L’objetiu del diagnòstic molecular és determinar la sensibilització primària o espècie específica i la possible reactivitat creuada amb proteïnes similars. Aquest diagnòstic molecular ajuda a avaluar el risc de reacció davant l’exposició a diferents fonts al·lergèniques i és una eina de suport per triar el tractament individualitzat correcte i seleccionar els al·lèrgens adequats per a la immunoterapia específica i per determinar els tests de provocació d’aliments.

L’aspecte més rellevant consisteix en la identificació de la naturalesa de la proteïna responsable de la sensibilització i així permet avaluar el risc de les reaccions sistèmiques greus.

El diagnòstic molecular suposa una revolució en el camp del diagnòstic de l’al·lèrgia, amb un marcat canvi conceptual que implica un nou abordatge clínic i d’estudi de les analítiques del pacient al·lèrgic, que permetran millorar les noves opcions terapèutiques.

En quant al tractament de les malalties al·lèrgiques disposem d’un nou fàrmact, molt utilitzat en malalties al·lèrgiques severes, especialment en l’asma bronquial greu, en la urticària crònica espontània, en la dermatitis atòpica severa i en l’al·lèrgia alimentària que precisa dessensibilització.

El medicament més utilitzat és l’Omalizumab, que és un anticòs monoclonal humanitzat anti IgE, obtingut mitjançant la tecnologia de l’ADN recombinant, a partir d’una línia celular mamífera d’ovari d’hàmster xinès (OHC)

Està indicat en nens a partir dels 6 anys d’edat i en adults.

El tractament es realitza en unitats hospitalàries amb metges especialistes en el tractament de les malalties al·lèrgiques severes.

El fàrmac actua cambiant la regulació, presentació i alliberamentr de mediadors de la reacció alèrgica. Està contemplat com a tractament en la guia GINA 2014 per a l’estratègia per a la gestió de l’asma bronquial.

En el futur apareixeran noves molècules, actualment en fase de desenvolupament, en les quals participem en alguns, com el Mepolizumab (IL-5), Lebrikizumab (IL-13), Dupilumab (IL-4 e IL-13) i Lilelizumab (anti IgE)